L’Udol de la Vall

per al Profeta Profiterola

Inspirat en el poema Howl d’Allen Ginsberg

I

He vist les millors ments de la meua generació destruïdes per

la mala gana, parades, malfaineres, fumades, tipes,

arrossegant-se pels polígons a l'alba

cercant un gramet,

pastulleres sense ulleres i amb cap d'àngels cremant-se,

connectats sense saber-ho amb la manjòvena roja i estrelada de la nit.

els qui amb els diners de la paga i espentolats

feien olimpíades de la cervesa en la foscor sobrenatural dels

pisos plens de trastos

contemplant Gigatrón

els qui van fer escarabats damunt les taules de l'Honori Garcia, i veren

àngels mahometans trontollant sobre els sostres

de l'Avinguda de l'Oest,

els qui van passar per les universitats mig adormits i beguts

al·lucinant amb Donkey Kong Racing i la tragèdia lluminosa d'AVSA

entre els estudiants del Bar dels quintos,

els qui mai van ser expulsats per publicar odes obscenes

els qui acabaren en pilotes dins d'habitacions sense afaitar,

cremant a València els diners en herba i videojocs i escoltant

la televisió a l'altre costat de la paret,

els qui van endolcir només les figues d'un parell de xiquetes tremolant al vespre,

i pel dematí tenien els ulls rojos, però ja estaven preparats

per acometre un altra volta secrets silopsismes als banys de les gasolineres

i també als carrerons de Vilavella,

però J. N., heroi secret d'este poema, geni sexual i Adonis del Sant Vicent —recordem les gotetes blanques damunt la tapa, el tanga de lleopard, les manilles rosses, la boà de mil colors—,

els qui es varen desintegrar poquet a poquet dins pel·lícules porques, es varen sentir transportats quan tenien sonetes, varen despertar de sobte als seus llits, no tornaren a alçar-se després de caure, menjaren plats i plats d'empedrao, es van quedar als soterranis amb la ressaca del cruel vi del Bar l'Oficina i els horrors dels somnis de ferro de l'entrada del poble i varen arribar trontollant a l'INEM,

els qui s'assegueren damunt pneumàtics respirant la foscor baix del pont del Belcaire, però mai més tornaren a pujar a les golfes per fabricar clavicordis,
els qui des del balcó van vore els bous,

punxaren els bous, escopiren els bous, mataren els bous, desmembraren els bous,

i a casa es menjaren els ous dels bous i coca amb tomata,

i s'inclinaren davant els fantasmagòrics drapets de les series de la Fox a l'ombra de la daurada Wii i amb ella interpretaren el sofriment de la ment nua de la Vall pel plaer fins convertir-lo en un crit de dolçaina «i avant, i avant, i avant!» que va estremir i derrocar fins l'última indignació que quedava a Castelló de la Plana amb l'absolut cor del poema de la vida extirpat dels seus cossos bons per ésser menjats durant anys i anys.

II

Quina esfinx de ciment i alumini els va obrir a colps els cranis i els va devorar els cervells i la imaginació?

Uixó! Solitud! Immundícia! Lletgesa! Cubs de fem i diners que vingueren per anar-se'n! Xiquets cridant baix les escales! Jòvens sanglotant a les discoteques! Vellets plorant als parcs!

Uixó! Malson d'Uixó! Uixó la sense amor! Uixó mental!

Uixó el sever jutge de l'ésser humà!

Uixó la presó incomprensible! Uixó la presó sense ànima i amb el símbol de la calavera i les tíbies gravades en ella! Uixó el Congrés de les penes negres! Uixó els edificis de la qual són el Judici Final! Uixó els governs abovats!

Uixó la ment de la qual és un cercle tancat com el d'una taronja! Uixó les orelles de la qual són una tomba fumejant!

Uixó on em trobe en l'absoluta solitud! Uixó on somie amb àngels! Tornant-me boig en Uixó! Sense amor i sense polles en Uixó!

Uixó que es va infiltrar molt prompte en la meua ànima! Uixó on només sóc una consciència sense cos! Espavileu en Uixó! Mireu la llum que flueix des del cel!

Uixó! Uixó! Pisos robot! Escultures ridícules! Tresors esquelètics! Industries invisibles! Llims tòxics! Cinemes espectrals! Taronjers i merdes de gos!

Ells es van desllomar per alçar Uixó només un pam de terra! El justet per tindre on aparcar el cotxe! Somnis! Badalls! Castanyes! Xufles! Tot ancorat dins del Belcaire sec! Renecs! Gemecs! Plors per més de deu anys! Ments! Vells amors! Panxuda generació! Alló de sempre!

Rises falses al riu! Ells ho van vore tot! Els ulls mig tancats! Els pets sonors! Varen dir adéu! Es llançaren al sofà! A la solitud! Tots junts agafats de la maneta! Portant una flor al cul! Al riu ressec! Al llit!

III

Profeta Profiterola! Estic amb tu a Polònia

on tu estàs més boig que jo.

Estic amb tu a Polònia

on has de sentir-te una miqueta raro.

Estic amb tu a Polònia

on estàs lliure de l'ombra de ma mare.

Estic amb tu a Polònia

on vares assassinar a les teues dotze secretaries.

Estic amb tu a Polònia

on et rius d'este humor invisible.

Estic amb tu a Polònia

on els dos som grans escriptors amb la mateixa espantosa

màquina d'escriure.

Estic amb tu a Polònia

on fas coses tan greus que no entenc perquè no parlen

de tu en la ràdio.

Estic amb tu a Polònia

on abracem i besem a La Vall d'Uixó en secret baix els llençols dels nostres llits

La Vall d'Uixó que tus tota la nit i no ens deixa dormir.

Estic amb tu a Polònia

on despertem junts del coma escoltant els aeroplans de les nostres ànimes per damunt del sostre han vingut per llançar bombes angèliques al poble que il·lumina les parets imaginaries es desplomen Oh commoció de pietat feta merda de bou i cebets encabritats Oh victòria oblida la teua roba interior per fi som lliures.

Estic amb tu a Polònia

dins dels meus somnis et veig caminant, xopat d'haver fet un viatge per mar, per l'autopista que creua Europa, plorant fins la porta de la meua casa del poble en la nit del poble.

Madrid 2011