Teoria vallera

Hi ha una substància apegalosa i elàstica que secreta la ment dels vallers. Esta substància busca el seu camí cap al món exterior i el troba a través dels nostres ulls i de la punteta dels dits, i allí permaneix ancorada. Cada persona a la que toquem es queda així unida a la nostra ment per sempre. Com si es tractara de fils irrompibles i invisibles molt molt fins. De la mateixa manera quedem vinculats a cada persona que hem mirat.

Este procés, com és lògic, genera una ret d'innumerables fils que s'entrellacen de forma atapeïda i caòtica i que s'estén de cap a cap del casc urbà de la Vall d'Uixó. Des del Carmadai fins al Carbonaire, des del Roser fins Sant Vicent.

Esta teoria explicaria alguns successos de difícil comprensió com són els següents:

1. Que tot lo món conega tots els episodis més o menys vergonyosos de tot lo món.

2. Que u es quede enganxat de tant en tant, per més pressa que tinga, al forn, al bar, a la perruqueria, al Mercadona, etc. i que després intente eixir d'allí com si desfera un nuc complicat, fet tan a consciència que u pot trigar una hora o més a tornar-se'n a casa.

3. Que, quan un valler fuig del poble, altres persones amb les que estava fortament relacionat experimenten una força cinètica que les estira des del lloc que ocupa el valler fugit.

4. Que u senta certa sensació quan camina per la plaça del mercat en dia d'ídem. Com si travessara una teranyina invisible que l'ofega, que l'immobilitza. Com si algú o alguna cosa estiguera esperant per xuclar-li l'energia vital, o com si ja haguera començat a fer-ho, per convertir-lo en un esquelet ressec els moviments del cual pareixen provindre de la pròpia voluntat, però que en realitat son fruit de les vibracions d'altres éssers, als que se li'ls ha quedat una pateta enganxada a qualsevol fil de la teranyina i encara pensen que es poden escapar.