Lliçó d'etimologia (estil epistolar)

En la seua carta vosté em demanava per què la Vall ha de ser necessariament la font de tots els meus problemes. Permeta'm doncs, d'explicar-li-ho bé. La meua afirmació que per vosté es mereixedora de l'epítet "exagerada", molt altrament és del tot científica.

Per què el poble que m'ha vist néixer no m’ha deixat viure? Per tota resposta només li demanaria que parara esment en el seu nom: La Vall d'Uixó —la traducció del qual al correcte castellà és, per cert, "Labardusó", així, tot junt—.

Vosté, és clar, ignora el significat de la paraula "uixó". Si es preocupara un poc i recacejara informació no trigaria massa a trobar una opinió —i versió oficial— que defensa que el nom del poble vol dir «La Vall del Sol». Açò, ni feia falta esmentar-ho, queda en les guies turístiques «de lujo», com vulgarment es diu, però, a poc que es pense, en quin idioma «uixó» vol dir «sol»? No cal que ho busque, ja li ho dic jo: en cap. Els organismes oficials no poden suportar una ignorància total sobre el significat del nom de la localitat, i una irracional por li'ls ha creat una irracional solució, encara que amb gran acceptació popular.

Per altra banda, les meues recerques filològiques m'han dut per camins prou diferents i suggeridors. Li'n faré un resum.

La primera teoria alternativa que vaig trobar gràcies a les meues investigacions fou massa desgavellada. Vaig llegir un relat borgià on es proposava «uixó» com una derivació del mot llatí «uxor» (esposa). Això donava peu a una història d'amor que justificava el nom del poble: un soldat romà s'enamorava d'una dona originària de la zona a qui es va prometre en matrimoni abans de partir. Quan va tornar després d'anys de servici de legionari, com era previsible, no la va trobar enlloc, i el dolor del soldat amb el cor trencat va atorgar-li per als segles venidors un nom a la vall que va fer-li de testimoni mentre encara, plorant, cercava en va al seu amor. Molt bonic, no es pot discutir... però gens creïble.

Una investigació més seria, que ja dura uns quants anys, solitària i científica, ens indica que el vertader origen del mot «uixó» és ben distint.

Si busquem la paraula en el Diccionari general de la llengua catalana, no la trobarem, és clar, però sí una ben similar: «uix», que és polisèmica. Pot, si Pompeu Fabra no s'equivoca, o bé referir-se a «un forat gran d'una bóta» o bé ser una «interjecció que expresa el fàstic, la repugnància, que ens fa algú o alguna cosa».

Segons el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d'A. M. Alcover i F. de B. Moll, la paraula «uix» és una interjecció «de fàstic, de menyspreu, per manifestar desig d'allunyar una cosa o persona», però més interesant és la seua proposta etimològica: «del llatí vg. ustium, var. del clàssic ostium, ‘porta'. L'ús de uix com a interjecció per indicar expulsió, s'explica per la idea de ‘fer prendre portal' (ostium=porta)».

Una altra consulta, esta vegada al Diccionari català-castellà d'Antoni M. Badia i Margarit, ens indica que «uix» té una equivalència amb la nostra llengua germana en «oxte», a més d'informar-nos d'un detall ben curiós: «aiuix!» i «¡qué asco!» són expressions idèntiques en quant al seu significat. Però, què és el que «oxte» vol dir en castellà? Sebastián Covarrubias Orozco ho sabia ja pel segle XVII, i al Tesoro de la lengua castellana o española, ens fa saber que es tracta d'una paraula «barbara, pero muy usada de los que llegando con la mano a alguna cosa, pensando que está fría, se queman, y puede estar corrompido de axte, que es ax señal de dolor».

Ja podem fer-nos una idea del que vol dir «uix», encara que no hem assenyalat la seua relació amb «uixó». És molt senzilla. La «-ó» d’uixó és un sufix prou habitual en els topònims de la llengua valenciana, verbigràcia Castelló, Benicarló, Maó, etc.

I així arribem al que creiem que és el vertader significat de La Vall d'Uixó. Algú —sense dubte, un foraster— va posar-li el nom després de captar-li l'essència. La meua vall és la vall insuportable que s'ha de rebutjar per necessitat, de la que hem de fugir per poder viure en pau, la vall del fàstic suprem. Només uns pocs, però, ho saben. Som poquets els que sabem ben bé què diem quan diem «sóc de la Vall d'Uixó».